Lo movement dels Justets Jaunes tòrna aumentar a Occitània


Image dels Justets jaunes ièr a Montpelhièr

Lo movement dels Justets Jaunes tòrna aumentar a Occitània, la Catalonha Nòrd e las autras nacions de França, tala coma mòstras las chifras de las darrièras mobilizacions. En la novena setmana de protèstas, aquel dissabte es sortit dins la carrièra mai de 84.000 personas, davant las 50.000 de la setmana passada, segon donadas del Ministèri d'Interior francés.

En total, mai de 200 personas son estats detenudas dins tot lo país pendent las protèstas, mas se son pas enregistrats d'incidents grèus. La principala concentracion s'es produsida a París, ont se son mobilizats fins a 8.000 justets.

Après las protèstas de Nadal, la cita d'aquel dissabte èra somesa coma un termomètre per mesurar la capacitat dels Justets Jaunes per manténer la siá pression sul president francés, Emmanuel Macron. Diluns se celebrarà un debat nacional per abordar las reformas.

Una seissantena de personas foguèron arrestadas a França pendent una nòva jornada de mobilizacions dels collectius Justets Jaunas, en la novena dimenjada consecutiu de protèstas. La polícia confisquèt tanben una arma enebida. Se produsiguèt tanben una mobilizacion importanta a la localitat de Borges, al centre del país, ont unas 5.000 personas se participèron en una manifestacion, malgrat que l'alcaldia de la vila aviá enebit quin tipe que siá de concentracion. La vila èra mai que mai susvelhada pels agents après una campanha per Internet per convertir la localitat en lo scenari d'una protèsta massiva. Foguèron ailà detenudas 17 personas.

Lo primièr ministre francés, Edouard Philippe, anoncièt que lo Govèrn presentarà una «nòva lei» per enduresir las sancions contra los manifestants en responsa a las mobilizacions dels Justets Jaunes, que seguisson sens remetre après dos meses.

La nòva legislacion preveirà penas mai duras per delictes de vandalisme e per las protèstas pas declaradas, una practica abituala dels Justets Jaunes. «Se volèm defendre la libertat de manifestacion aurem de desvolopar las nòstras leis e completar la nòstra legislacion», expliquèt Philippe.

«Lo Govèrn es en favor que la nòstra lei siá esmendada e punissètz los que respèctan pas aquela obligacion de declaracion», soslinhèt lo primièr ministre, que mencionèt coma referéncia las mesuras del decènni del 2000. Philippe remembrèt de mai que se son ja emeses mai de 1.000 condemnas e 5.600 òrdres de vigilància e custòdia dempuèi l'inici de las mobilizacions.