Epstein controtlava una ret de trafic e abús de mendres a las illas Verges


Se sap pas encara per quina organizacion criminala trabalhava lo criminal Jeffrey Epstein. Se sap tanpauc res sus la siá suspècta mòrt. Succediguèt lo passat agost 2019 dins una preson de Naua Yòrk a motivat tres investigacions federalas. Foguèt oficialament un suicidi.

Al meteis temps, se mòstran cada còp mai de pròvas dels delictes que cometèt lo milionari financièr nòrd-american per acabar dins aquela preson en esperant un jutjament per trafic sexual. Las darrièras revelacions son arribadas mercés a una demanda presentada aquel dimècres per las illas Verges contra lo patrimòni d’Epstein, un cas que diboisha lo retrait de terror qu'explica coma la siá organizacion creèt en aquel territòri una ret d'espleitacion de centenats de joves e mendre d’edat, qualques unas aparentament mainadas d’11 o 12 ans.

Çò que Epstein aviá montat a l’isla de Little Saint James, que crompèt lo 1998, èra una vertadièra entrepresa criminala. Portava las gojatas ailà dempuèi desparièrs luòcs e païses en avions, elicoptèrs e vaissèls amb promesas falsas de los donar d'oportunitats laboralas o d’educacion o carrièras coma modèls o sòus en escambi de servici de massatges. En qualques cases utilizava de visats de modèls perque poguèsson traversar de frontièras.

Tot èra tan sistematizat e organizat que lo financièr aviá digitalizat quitament en una basa de donadas l'informacion de contacte de mendres qu'èran a las illas Verges o près e podián èsser transportadas a la residéncia a Little Saint James, en utilizant «una ret d’associada» per far de rotacions entre las siás victimas.

Ara la fiscalia de las illas Verges cerca la venta de las doas islas, avaloradas en unes 86 milions de dolars, aital coma la dissolucion de companhiás que Epstein creèt ailà lo 2011 e lo 2012. Se pensa tanben compensar las victimas amb lo patrimòni de 577 milions de dolars que s’aima que Esptein aviá en morissent.

.