Los espectacles d’Alidé Sans son d’aquels que non daissan indiferent. Ela, una d’aquestas artistas qu’es melhora en dirècte, en carn e òsses, qu’a distància.
S’introdusís en la musica de ben petita. Possada per un fòrt besonh de comunicar, a quinze ans comença de far los primièrs passes en la composicion de cançons. En 2012 es descobèrta amb lo vidèo Esperança, projècte que denóncia la violéncia de genre.
Es natural de trobar en los sieus tèxtes e concèrts, de missatges engatjats e reflexius. Espacis ont se crea una atmosfèra generosa que convida a far partida detl òc a tot moment. La vida ed un aprendissatge mai ric s'es compartit en collectiu.
Tres ans dempuèi d’aver estrenat lo disc Eth Paradís ei en tu (COMUNA XXI, 2015), la cantaira, acordeonista e guitarrista, publica lo segon LP Henerècla (Hètaman, 2018), una bèla revelacion musicala de ritmes mestisses e d'influéncias de musicas del mond, cantada en occitan (aranés).
Abituala en la scèna musicala occitana, e dont mai va mai en la catalana, Alidé Sans a portat lo sieu nom amont e aval dels Païses Catalans, Occitània, Euskadi, Aragon, Madrid, Itàlia, e los Estats Units.
Una votz e una personalitat que traucan, liuras, coma l'aire fresc que davala de la montanha.
Escotatz lo sieu nòu trabalh Henerècla.